Els trastorns alimentaris i les xarxes socials

Adriana Sunet – 1r Batxillerat Social

Les xarxes socials han canviat i transformat el nostre entorn, la forma en la que ens relacionem, consumim i percebem la realitat que es constitueix al nostre voltant. Vivim rodejats d’imputs, connexions i interaccions constants aparentment inofensives, pero dins d’aquesta llibertat s’amaga un fenomen preocupant. La relació entre les xarxes socials i l’augment de casos de trastorns de la conducta alimentaria. 

Un article recentment publicat a La Mente es Maravillosa ¹ aborda aquest tema posant en relleu com l’exposició constant a imatges retocades i cossos “perfectes” a plataformes com Instagram, Snapchat i Facebook pot desencadenar una sèrie d’efectes negatius en la percepció que tenim del nostre propi cos i els nostres hàbits alimentaris. L’omnipresència de siluetes tonificades, pells impecables i una suposada absència d’imperfeccions projecta una realitat fictícia que afecta de manera significativa i sovint perjudicial les ments joves i en desenvolupament. 

La influència de les xarxes socials a la percepció corporal i l’alimentació és un fenomen complex, que va més enllà d’una simple fotografia. Els canons de bellesa i la idea del cos perfecte sempre ha estat present, pero les xarxes representen un altaveu on aquest discurs és multiplica exponencialment. En un món on la imatge ho és tot, les plataformes digitals han esdevingut aparadors virtuals on s’exhibeixen versions idealitzades i altament editades de la realitat. 

Aquesta manipulació a través de les xarxes es manifesta de diverses maneres i pot tenir un impacte significatiu a la percepció corporal i als hàbits alimentaris, especialment entre els joves. Un exemple eloqüent d’aquesta influència és l’experiència d’Ona Llauradó, que a l’edat de 13 anys primerenca es va veure influenciada pels estàndards de bellesa que percebia en plataformes com Instagram, Snapchat i Facebook. 

En un intent per ajustar-se a aquests estàndards, l’Ona va modificar la seva alimentació i rutina diària, sacrificant el seu benestar físic i emocional darrere d’una imatge corporal idealitzada que veia a les xarxes socials. La seva història és un exemple de com la pressió social i l’exposició constant a imatges retocades i cossos “perfectes” poden desencadenar en una imatge alterada del seu cos. 

De fet, nombrosos estudis han establert una correlació entre l’exposició a ideals de primesa als mitjans de comunicació i la insatisfacció corporal, la baixa autoestima i els trastorns alimentaris a les dones. Aquesta correlació suggereix que la constant exposició a imatges idealitzades pot portar a la internalització d’aquests ideals i, en darrer terme, al desenvolupament de trastorns alimentaris. La presència a les xarxes no implica, directament, desenvolupament d’un TCA pero si que el risc augmenta considerablement. 

En un món on la recerca constant de la perfecció ha esdevingut la norma i la comparació amb els estàndards irreals de bellesa és inevitable, és fonamental reconèixer l’impacte insidiós que les xarxes socials tenen en la nostra percepció corporal i la nostra relació amb l’alimentació. La constant exposició a imatges retocades i cossos “perfectes” en plataformes com Instagram, Snapchat i Facebook crea una pressió implícita per assolir una aparença idealitzada que poques vegades reflecteix la realitat. 

L’objectiu d’aquesta recerca es destacar com les xarxes socials han sorgit com a agents influents en la transformació de la nostra percepció de la realitat i la nostra relació amb el cos i l’alimentació. L’exposició constant a imatges retocades i ideals de bellesa irreals en aquestes plataformes pot generar una pressió significativa, especialment entre les ments joves i en desenvolupament, amb potencials repercussions negatives en la salut mental i física. Aquesta dinàmica subratlla la importància de comprendre i abordar de manera crítica la influència de les xarxes socials en la nostra percepció corporal i els nostres hàbits alimentaris, amb l’objectiu de promoure una relació més saludable amb el cos i una autoestima positiva en una societat cada vegada més digitalment connectada. 

Cal exigir a les institucions públiques programes de prevenció i una legislació que reguli la presència d’aquest contingut a les xarxes socials, es la unica possible solució per protegir als menors davant dels riscos, amb educació i una base legal que els permeti créixer lliures d’estereotips.

¹ https://lamenteesmaravillosa.com/influencia-redes-sociales-tca/