Francesco Scarani – 1r Batxillerat Social
Les xarxes socials són estructures molt complexes on qualsevol persona pot interaccionar amb tothom. Pot semblar molt bona idea que hi hagi tanta llibertat, el problema ve quan cada xarxa social limita aquesta llibertat segons els seus interessos, permetent certes dinàmiques fraudulentes. A més pot ocórrer també que certs partits, països o multinacionals, que tinguin molta repercussió intentant manipular la informació i així ocultar l’autèntica veritat per a un benefici propi.
Primer de tot, analitzarem les maneres més freqüents de manipulació i engany en les mass media.
Existeixen diferents maneres per enganyar i així manipular l’opinió pública, que per desgràcia cada cop és més fàcil fer-ho, per la falta de pensament crític.
Un mètode molt comú sobretot a Twitter, és l’ús de bots per convertir una notícia falsa o lleugerament manipulada en un trending topic i així que sembli més real i tothom parli d’ella. És un mètode bastant “fàcil”, Twitter va reconèixer la ingerència russa a través de la seva plataforma durant el referèndum pel Brexit o les eleccions als EUA. Des de la compra per part d’Elon Musk de la companyia, s’ha intentat lluitar contra els bots. Però resulta molt difícil aconseguir parar-los, perquè els últims estudis fets per la mateixa companyia eleven la xifra de comptes bots al 20% dels usuaris. Des de la plataforma apliquen les mesures anteriorment citades, quan els bots converteixen una noticia falsa en trending topic.
Però els bots, només són l’altaveu d’aquestes noticies, qui l’ha escrit i qui hi ha darrera de la l’engany?
És difícil de saber, però en procesos democràtics, per exemple, els partits intenten de totes les maneres posibles desacreditar l’oposició, per guanyar vots. Solen ser persones radicals, amb connexions amb partits extremistes que crean noticies enganyoses, les publiquen en contes “poc conegudes” i després compren bots i la noticia es comença a escampar.
La manipulació i els enganys haurien d’estar controlats per les xarxes socials, amb mecanismes ràpids i àgils per controlar que cap persona difongui informació falsa o enganyosa amb cap finalitat. Actualment, en algunes plataformes, com Twitter, tenen unes certes mesures que prenen per lluitar contra aquests fenòmens, sobretot quan la manipulació influeix en eleccions o processos cívics. Algunes de les mesures que en la teoria adopten són:
– Etiquetar el contingut enganyós, alertant i explicant la veritat.
– Alertar quan algú vol interactuar amb aquest contingut, incitant a què s’informi i tingui una opinió crítica.
– Campanyes prebunking, desacreditar la informació enganyosa abans que es publiqui.
Com hem comentat anteriorment, en altres xarxes socials també succeeixen fets similars, en aquest cas amb un modus operandi diferent. TikTok, té una gran quantitat d’usuaris actius, molt d’ells joves que són fàcil manipular, per la poca maduresa que tenen. En els últims anys han sortit moltes contes de contingut amb caràcter polític que defensen l’extrema dreta, utilitzant molts cops arguments manipulats, racisme, homofòbia, etc.
De la mateixa manera, a la plataforma nord-americana, YouTube, succeeix el mateix fenomen. Aquests vídeos semblen molt correctes pel llenguatge que fan servir, la forma d’argumentar i no deixen cap fil solt. Però amb un mínim de coneixement i maduresa és fàcil veure com enganyen i manipules. Aquest contingut va dirigit als joves i sobretot nois adolescents.
Molts cops aquests canals són de periodistes o activistes d’extrema dreta que participen activament en aquests partits, per aquests motius està augmentant la sospita que hi hagi un finançament secret entre partits i creadors de contingut.
Les diverses companyies tenen unes polítiques similars:
– Revisar tot el contingut que es publica, amb els filtres pertinents
– Indicar aquell contingut que pot ser enganyós.
– Desmonetitzar i limitar el contingut polític.
– Reduir la visibilitat del vídeo, recomanant-lo menys.
Les xarxes socials no són les úniques on es manipula la informació. Els mitjans de comunicació tradicionals com els diaris o televisions també ho fan, però d’una manera diferent. En aquest cas és una manipulació molt menys visible i menys extremista. La manera en la qual es pot explicar una notícia és molt diferent del mitjà de comunicació i de quin partit polític és més afí. Una altra manera de manipular és no parlar dels temes negatius del partit X i criticar molt quan una mesura del partit contrari falla. Els mitjans de comunicació tradicionals, sempre s’ha considerat els millors per informar-te. Existeixen diverses administracions, com per exemple la CNMC que supervisen els mitjans de comunicació, analitzant les notícies i com les expliquen. Però no han mai acabat d’aconseguir el seu objectiu. Actualment, s’ha diversificat molt la manera en la qual ens informem per diversos motius:
– Digitalització dels medis de comunicació.
– La llibertat d’expressió a xarxes socials on cada un pot opinar.
– La imparcialitat dels medis de comunicació tradicionals.
Aquests és un documental de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que analitza i fica exemples de com els partits d’extrema dreta han creat una xarxa ultra a l’internet, per difondre i normalitzar la seva ideologia: https://www.ccma.cat/3cat/la-xarxa-ultra/video/6266854/
Després d’haver analitzat com es manipula la població a través dels mitjans de comunicació com a Twitter, YouTube o en els medis tradicionals i quines són les seves polítiques per limitar els fraus. Només cal entrar en qualsevol mass media i adonar-se que els continguts enganyosos segueixen a l’ordre del dia. Podem arribar a dues conclusions, o bé que les diferents empreses no apliquen realment les mesures adients perquè ja els hi convé econòmicament o políticament, o bé que no donen l’abast.
Segons el meu ús com usuari a totes les xarxes socials i mitjans de comunicació, he arribat a la conclusió que depèn de la plataforma. Els medis tradicionals estan molt comprats pels diferents partits polítics, però no poden ser molt descarats. Però les xarxes socials és diferent, a Twitter no donen l’abast a controlar tots els usuaris, però a YouTube són molt permissius en segons quins temes i molt pocs en altres, depenen de la idiologia de la plataforma.
Un cop vist els riscos que tenim a l’hora d’informar-nos o d’utilitzar les diferents mass media, hem de tenir molt de compte quan les utilitzem. Existeixen diversos projectes que han sorgit en els últims anys, sobretot dirigit als joves, per aconseguir una internet segura. A Catalunya, la Generalitat va crear el 2012 el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT), dins del programa europeu Safer Internet Programme. Aquest òrgan ha creat el projecte “Internet Segura” amb el propòsit de millorar l’educació digital.
És imprescindible tenir un pensament crític i diversificar les pàgines on ens informem per tenir diferents perspectives i limitar la manipulació. A les xarxes socials hem de tenir molt de compte amb el contingut extremista i si ens topem amb algun contingut ultra, s’ha de denunciar a la mateixa plataforma i mai donar-li més visibilitat, perquè és contingut que posa en perill la seguretat ciutadana i la democràcia.
https://comprendamos.org/alephzero/66/manipulacion_de_los_usuarios_de_redes_s ociales.html
https://compolitica.com/redes-sociales-y-manipulacion-politica/
https://www.informauva.com/imparcialidad-medios-comunicacion/
Diari digital El nostre 
Estic molt d’acord amb el contingut del teu article. Preocupa molt la manipulació que rebeu la vostra generació a través de les xarxes i com n’estem exposats afectant la salut mental de tots.
M'agradaLiked by 1 person
Tal com dius, no ens ho posen fàcil i a través dels mass media ens fan arribar moltes notícies que ens desinformen i ens van fent menys crítics en què és i no és creïble. Malauradament quedem exposats a ideologies que no ajuden a la pau social.
M'agradaLiked by 1 person